Nascuda a Sevilla, de mare holandesa i pare català, va créixer en un vaixell de vint-i-dos metres d'eslora navegant pel Mediterrani i actualmente té el seu estudi en un palau del segleXV, a l'altiplà boirós de Lleida (l'Urgell) a 100km de Barcelona. Agafeu aire perque la Júlia va a la seva.

Cada vegada que vaig al seu estudi de Cal Paguera, a Anglesola –antic palau dels marquesos de Castellvell- tinc la sensació d'endinsarme al País de les Meravelles.

A lo millor es deu a l'aire carregat d'històries i isories –sense h- que emmagatzema aquest casalot medieval o potser – crec que és aixó- el maliciós somriure d'aquesta artista total que em reb amb una ampolla de Martini Rosso dalt de l'escala de pedra que dona entrada al seu espai de treball.

Júlia és pintora des del dia que va néixer. Lo seu és vocació, necessitat i, segons diu, mai he pensat fer altre cosa. De momento no ha fallat a la seva paraula.

Als murs penja part de la seva obra, la seva temàtica, llenguatge, técnica i cromatisme són d'una coherència inaudita en algú tan jove. Els seus personatges transiten entre llanguiment i felicitat del seu màgic món, ja sigui la noia que sura a una piscina en una escena de calma estiuenca, les sèries de retrats, els nens que juguen a la bora del mar, els seus minuciosos estudis sobre els cavalls o les escenes d'ingeniería a on uns grups d'homes ben vestits controlen el trasllat de camions mitjançant immenses grues. Tota la seva obra respira cohesió i principis.

Com a base empra teixits estampats amb uns dissenys que surten a la superfície a totes les pintures, dotant als personatges d'un halo d'irrealitat molt especial.

(Entrevista de Joaquim Zamacois)